N'ANTONI I EL PAÓ
RAÚL RODRÍGUEZ HERRERA

PRIMER PREMI CONCURS LEA TERCER CICLE 2004/2005

 
N’Antoni era un jove molt dèbil i astut, les seves germanes el feien treballar molt: dur la llenya, fer les coses de casa... Els seus pares s’havien mort i qualque vegada hi anava la veïna a fer-los el menjar. N’Antoni es sentia molt trist perquè, a més a més es sentia inferior als altres per diverses raons: sempre duia la roba bruta, rompuda i arrugada; no podia estudiar i sempre estava tot sol. Hi havia una princesa anomenada Mercè de la qual ell estava enamorat. Estava tan enamorat que hagués donat el que fos per ella però sabia que era un amor impossible perquè, com una princesa tan guapa i hermosa es voldria casar amb un jove brut i gens agraciat? Un dia la germana gran li havia manat a cercar llenya al bosc per encendre la xemeneia. Quan anava pel camí va trobar una iaia que ja feia temps que el mirava i, aquesta li preguntà:
- Per què treballes tant?
- Perquè m'obliguen.- li respongué n’Antoni molt trist.
- Qui?- tornà a insistir la iaia.
- Les meves germanes.
- I els teus pares, on són?
- Estan morts.- li digué n’Antoni desesperançat.
Mentre parlaven anaven caminant.
- Per què no te'n vas i deixes de ser el seu esclau?- tornà a insistir la iaia.
- A on? Sóc molt pobre. Ningú em voldrà!- digué ell.
- Pensa-t'ho bé.


La iaia ja se n'anava.
- Espera, que faig?- cridà ell.
- El destí t'ho dirà.- li respongué la iaia.
I la iaia desaparegué.
Agafà la llenya i tornà a ca seva. Mentre dormia ell ho estava pensant. Va decidir anar-se'n al matí següent per no haver de ser més un seu esclau. Ho preparà tot dins d'una motxilla.
Anà cap al bosc i trobà de nou la iaia, que li digué:
- Vés a cal carnisser del carrer: Totana nº72. Agafa el paó màgic. Si algú el toca i tu dius: "atrapa" la persona es queda aferrada.
- Ja, ja, ja!- rigué n’Antoni.
- Quan hagis capturat molta gent, vés al palau on és la princesa que duu 10 anys sense riure.
- Segur que riu!- digué n’Antoni optimista.
- Quan se'n rigui toca a cada persona amb aquesta ploma màgica i tots es desferraràn.- afegí la iaia.
Mentre caminava cap a cal carnisser pensava en les seves germanes i si acceptarien la seva fugida. De tota manera això no el preocupava perquè l'havien fet patir molt. Va arribar i, en efecte el paó era a la gàbia vermella. Va agafar un tornavís i descargolà l'únic cargol que hi havia. Tots els barrots caigueren i pogué endur-se'n el paó lligat amb una corda. Anà a la plaça del poble i pel camí es trobà les seves germanes que volgueren tocar el paó. El tocaren i mentre n’Antoni digué:
- "Atrapa!"
I les germanes es quedaren aferrades. Ja a la plaça, atrapà a un picapedrer que estava fent obres, també atrapà a un pallasso que estava fent una actuació en l’aniversari del fill del batlle. Aquest anà i també tocà el paó i, com a tots, n’Antoni digué:
- "Atrapa!"
També anà na Maria, la dona del batlle, tocà el paó i n’Antoni tornà a repetir la seva frase i ella quedà atrapada. Després anà a la plaça major on estava tocant un grup de músics. Estava cantant en Jordi Instrumental! N’Antoni el demanà un autògraf. En Jordi tocà el paó i, amb ell tota la seva banda de músics es quedaren aferrats. Anaren cap a palau. De camí trobaren la princesa que anava en una carrossa. Venia de veure un gran humorista però no l'havia aconseguit fer riure. La carrossa era molt elegant i ella, tragué la seva cara trista per la finestra perquè li donés l'aire i veié n’Antoni amb la corda lligada al paó, amb les dues al·lotes, el picapedrer, el pallasso, el batlle i a sa dona, al Jordi Instrumental i a tota la seva banda de músics. En veure-ho la princesa es posà a riure, a part de per la fila, perquè tots cridaven a la vegada i cadascun anava al seu "rotllo" i pareixien els pàrvuls per sortir de l'escoleta. La princesa rigué tant que el criat i els cavalls també rigueren amb ella. Plorava d'alegria com mai ho havia fet. Arribaren a palau on es rigueren: el rei, la reina, els servents i els animals, o sigui, tothom. Feren una festa i n’Antoni donà a cada persona amb la ploma màgica que li havia donat la iaia anteriorment. A la festa hi estigueren: els atrapats, la iaia, tot el poble, tots els de palau i n’Antoni. Aquest perdonà a les seves germanes per tot el que l'havien fet sofrir. El rei i la reina concediren a n’Antoni la mà de sa filla. S'havia complert el seu somni! Es casaren i des de llavors la Mercè no tornà ni tornarà a estar trista i el matrimoni fou i serà feliç per sempre més.