NA LAURA

Hi havia una vegada una nina que es nomia Laura. Na Laura era del Marroc, en el seu país no anaven molt bé les coses, llavors els seus pares varen decidir anar a viure a Espanya.

Al cap d’un mes na Laura i els seus pares ja eren a Espanya. Na Laura havia d’anar a escola l’endemà, estava molt nerviosa perquè seria el primer dia. Va arribar el gran dia, na Laura es va aixecar prest i es va preparar. Quan va arribar a la escola tothom la mirava amb menyspreu i no s’acostaven a ella per ser estrangera. Na Laura quasi es posa a plorar però es va contenir. Va arribar l’hora de sortir al pati i ningú es va acostar a ella. Quan acabà l’escola na Laura es va posar a plorar a mig camí de la seva casa. Quan va arribar la mare li va preguntar que le passava i na Laura li va explicar tot, la mare li va dir que esperés un poquet que encara no la coneixen. Na Laura es va sentir un poquet millor després d’haver parlat amb la seva mare .

Na Laura va esperar una setmana, dues setmanes, un mes i encara els seus companys no la acceptaven. Fins que un dia una nina se li va acostar i li va demanar com es nomia, ella li va dir que Laura i es varen passar tot el pati parlant de les seves coses, es varen fer molt amigues.

Al final els seus companys es varen adonar que na Laura era una nina normal i corrent com ells i la varen acceptar per sempre. Na Laura va ser una nina feliç.