Això era i no era una nina que es deia Caterina. Era una nina molt responsable, intel·ligent i bonica. Ajudava molt a la seva mare a fer el dinar, a netejar la casa i moltes coses més. Un dia anava pel bosc per agafar maduixes, i es va trobar una dona gran que estava intentant agafar aigua d’un pou. Quan la dona la va veure va dir:

-Si us plau em podries agafar un poal d’aigua?

-Oi tant que si, li va dir na Caterina!

El va omplir i li va donar. Ella com agraïment li va donar una senalla plena de maduixes. Quan va arribar va fer un pastís amb les maduixes. Van dinar i es van menjar el pastís. Va guardar un trosset per aquella dona.

Al dia següent va tornar al pou i la va veure una altre vegada, llavors va dir:

-T’he duit una mica de pastís de maduixes.

La dona quan el va veure va dir:

-És el meu preferit!!!!!!!!

Dit això se’l va menjar en un tres i no res.

-Ets una gran cuinera, i una bona persona. Quan arribis a ca teva tendràs una gran sorpresa. És un regal de part meva. Adéu!

Dit això sen va anar pel camí del bosc.

Quan na Caterina va arribar, va veure que la seva mare tenia un paquet entre les mans. La va saludar i va dir:

-Per a qui és aquest paquet?- va dir na Caterina.

-Acaba d’arribar per a tu.

El va agafar i el va obrir. La seva sorpresa va ser que a dins hi havia un munt de joies i doblers. Al fons hi havia una targeta que posava:

“JO SOC UNA FADA, T’HE DONAT AQUESTA RECOMPENSA PER SERTAN GENEROSA, POTS VENIR A VEURE’M SEMPRE QUE VULGUIS. NO CANVIIS MAI. ADEU!

                                                               LA FADA”

Amb aquells diners i joies van fer una casa per als nins i la gent que vivia al carrer. Amb aquella ajuda van poder viure molts anys.

Ara na Caterina es una professora d’Universitat. Aquesta història esta escrita  en un llibre i l’autora sa fet famosa.

                                       Sarai Morgado Salamanca