vvvvvv
| CEIP S'HORT DES FASSERS | EDUCACIÓ
INFANTIL |
En el segon cicle d´E.I. considerem necessària
la pràctica psicomotriu educativa com a recolzament a tot el procés
d´ensenyança-aprenentatge.
Aquesta pràctica psicomotriu, igual que la línia educativa d´aquest cicle i de la nostra escola, parteix d´una comprensió global del nin per a explicar els mecanismes que l´envolten. Allò que al nin se li proposa, s´ha d´ajustar a les seves necessitats i estar el més aprop d´ell per a que així es produeixin nous aprenentatges, i al mateix temps treballar des de les seves propostes i interessos. Es una pràctica educativa que va dirigida als nins fins els 6 o 7 anys.
La psicomotricitat és una activitat d'interés fonamental com a recurs pedagògic d'ajuda a la maduració.
Té com a objectiu principal potenciar i desenvolupar en el nin la seva capacitat de comunicació, de creació i acompanyar-li en el seu itinerari maduratiu, duent-lo del plaer de l'acció al plaer de pensar.
Perque el nin realitzi aquest camí es crea una situació de joc que facilita l'exercici i experimentació de totes les seves capacitats, en un espai estructurat per diferents materials que corresponen al nivell de desenvolupament i competència del nin en un clima de joc, de seguretat i de confiança. La pràctica psicomotriu, pretén millorar les següents capacitats:.Cognitives: conèixer el seu propi cos, l'espai, el temps i les característiques dels objectes..Motrius: moviments d'equilibri, salt, escalar, desplaçar-se.Emocionals: control de l'agressivitat, tolerar la fristació, sentir i expressar el plaer i el displaer,....
.Socials: acceptar les normes, escoltar i dialogar, esperar el seu torn, en definitiva, jugar amb els altres.
.
Quan acabem la sessió feim relaxació, mitjançant aquesta
tècnica descobreix el grau de tensió i distensió que experimenta
el seu cos, el control de la seva respiració, les pulsacions, posa en
marxa la seva atenció, desperta la imaginació del seu pensament,
descobreix el moviment i la quietud o repòs, la fosca, el renou, el silenci,
la música. La posada en pràctica d´aquestes sessions ajuda
a l´infant a aconseguir estar més tranquil i més feliç,
i que es pugui relacionar millor amb els companys i adults.
L´espai on realitzem aquesta pràctica psicomotriu és el gimnàs de l´escola, el pavelló. Enguany disposam de nou material: coixins de diferents formes i tamanys, pilotes, teles,...i també de més temps ( 1 hora i 45 minuts setmanals).
El nin dins la sala experimenta:
· El plaer sensoriomotor.
· La comunicació verbal, corporal i gestual.
· L´expressivitat psiomotriu.
· Trobar-se dins un lloc de desig, segur i motivador on imaginar-se el
seu plaer abans de viure´l i projectar les seves accions i creacions.
L´estruccturació de les sessions:
· Ritual d´entrada.
· Expressivitat motriu
· Representació
· Distanciament
· Ritual de Sortida
vvvvvv
Bases teòriques de la psicomotricitat
Durant els anys 60 es va desenvolupar la teoria i la tècnica de la psicomotricitat aplicades a l´educació. Grans autors com Freud, Wallon, Piaget,... varen treballar en el desenvolupament i en la maduració psicològica dels infants.
Durant els anys 70 tots els estudis teòrics es portaren a la pràctica en els centres escolars. Abans les escoles s´havien centrat en els continguts curriculars, tenint en compte que es considerava que els aspectes motors dels infants es treballaven fora de l´escola (amb la família, al carrer, a les places, als parcs i solars...). Avui en dia, amb el canvi de vida social, l´entorn urbà i els perills que això implica, no facilita el treball motor dels infants.Aucouturier i Lapierre, proposen el desenvolupament integral, que tingui present les necessitats psicomotrius dels infants. Per a ells, l´activitat motora reforça el progrés intel.lectual dels nins i nines. D´ençà de l´any 1968 es va crear la societat francesa d´Educació i reeducació Psicomotriu, i actualment hi ha moltes organitzacions internacionals i nacionals sobre la psicomotricitat i la seva pràctica.
La pràctica psicomotriu
La pràctica psicomotriu proposa que els infants manifestin les seves necessitats motrius, les seves pulsions íntmes. Es treballa a partir de la seva activitat motriu espontània, del joc simbòlic, de la superació de nous obstàcles i la realizació de circuits i rituals psicomotrius. El joc espontani té una importància capdal en la pràctica psicomotriu. L´acció dels educadors durant la sessió psicomotriu es limita a una preparació prèvia dels espais i materials, a un ritual d´entrada i conversa de gran grup, a una presentació dels espais, a unes reflexions sobre seguretat i normes, i a un recull de pensaments i experiències al final de la sessió. Es tracta de fer de mediador, d´ajudar als alumnes a que coneguin millor les seves capacitats, les seves sensacions i les reaccions espontànies i puguin així valorar el plaer sensoriomotor i el plaer del moviment amb grup.
Continguts de la pràctica psicomotriu
La psicomotricitat permet la maduració reurològica mitjançant el moviment.
La socialització del nen mitjançant el joc, les relacions socials i la imaginació.
Treballar tot el seu esquema corporal i totes les emocions que reb, gràcies a la pràctica psicomotriu.
Es treballa la creativitat, amb el joc simbòlic i amb els materials a l´abast: coixins, teles, cordes, respatlleres, matalassos, bolles, titelles,...
El curs 2005-2006 hem treballat també l'esquema corporal.
|
|
|
|
|
|
|
|